La grosella és una baia, fruita del groseller, arbust de la família de les Saxifragàcies, plantes que creixen salvatges en zones temperades i fredes.
Aquesta fruita es troba, habitualment, formant raïms d'entre 10 i 20 baies que mesuren al voltant de 8 o 10 mm, amb una pell lleugerament translúcida i que, inicialment, són verdes passant a continuació a ser grogues, després de color taronja i, finalment, quan arriben a la maduresa, podran ser de color vermell en uns casos, negre en altres i també blanquinoses. Quan el fruit està ben madur, les fulles es tornen de color groc.
Té petites llavors en la polpa que es perceben en menjar. És un fruit molt sucós i dolç i segons la varietat, pot ser més o menys àcid. Externament són brillants i de consistència ferma i poden conservsr-se diversos dies. Suporten bé la congelació per la qual cosa podrem gaudir d'elles durant més temps.
Com és una fruita amb cert grau d'acidesa, s'utilitza generalment en gelees, melmelades o confitures, les quals porten sucre afegit. S'elaboren gelatines i s'incorporen a pastissos. Com suc resulta molt refrescant.
La grosella és originaria dels païisos de l'Europa occidental. En l'actualitat, els principals països productors són Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Itàlia. Aquest arbust acostuma a trobar-se també en estat silvestre en boscos i camins on hi ha poca exposició a la llum del sol.

VARIETATS
Grosella vermella (Ribes rubrum L.): formen raïms i no són dolces sinó que el seu sabor pot ser àcid o amarg. S'utilitzen per confitures i melmelades.
Grosella negra (Ribes nigrum): no són aptes per a consumir en cru ja que el seu sabor és bastant àcid. S'utilitzen a França per elaborar el conegut licor Creme casis.
Grosella blanca (Ribes rubrum): varietat poc cultivada, que, com la grosella vermella s'utilitza per gelees, melmelades i confitures.

PROPIETATS NUTRICIONALS
Aquestes fruites són de baix valor calòric per la seva escassa aportació d'hidrats de carboni. Són especialment riques en vitamina C les groselles negres i les vermelles, que tenen quantitats més grans que alguns cítrics. En general, les baies silvestres són una bona font de fibra, que millora el trànsit intestinal, i de potassi, ferro i calci (aquests dos últims de pitjor aprofitament que els procedents d'aliments d'origen animal), tanins d'acció astringent i de diversos àcids orgànics. No obstant això, el que en realitat caracteritza a aquestes fruites és la seva abundància de pigments naturals (antocians i carotenoides) d'acció antioxidant. En l'alimentació humana, aquest tipus de fruites constitueixen una de les fonts més importants d'antocians, que els confereixen el seu color característic i que estan al costat amb àcids orgànics com ara l'àcid oxàlic o l'àcid màlic, responsables també del seu sabor. La vitamina C té acció antioxidant, igual que els antocians i carotenoides. Aquesta vitamina intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós, per a l'activitat muscular normal i intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.

Amb el patrocini de

.